REUS promoció

Reus, ciutat de naixement d’Antoni Gaudí, encara conserva alguns indrets que el geni va freqüentar durant els setze anys en què hi va viure abans de marxar cap a Barcelona o que van estar relacionats amb la seva vida. Si voleu descobrir aquests espais, us proposem seguir aquesta empremta de Gaudí a Reus.

Pl. Mercadal, 3

Situat en ple centre històric de la ciutat, el Gaudí Centre és un nou espai d’interpretació que permet al públic de totes les edats descobrir la formació del seu geni creatiu i entendre de forma didàctica els secrets de la seva arquitectura. A través de múltiples recursos (audiovisuals, maquetes interactives, escenografies, objectes personals...) els visitants s’endinsen en el món de Gaudí d’una forma participativa, obrint els sentits i la ment a noves experiències.

Casa natal i escultura

Carrer de Sant Vicenç, 4

En aquesta casa va néixer l’arquitecte Antoni Gaudí el dia 25 de juny de 1852 i hi va viure durant la seva infància i joventut a Reus. Era la casa dels seus pares, Francesc Gaudí i Serra i Antònia Cornet Bertran. Una placa de considerables dimensions recorda la residència de Gaudí en aquest indret.

En aquest indret també hi havia la caldereria del seu avi matern. La casa natal d’Antoni Gaudí és privada i no es pot visitar. A prop de la casa, a la confluència dels carrers de Santa Anna i de l’Amargura, es troba l’escultura “Gaudí nen” obra d’Artur Aldomà de l’any 2002, que representa a l’arquitecte jugant durant la seva infantesa. L’escultura va ser l’homenatge de la ciutat de Reus al seu cèlebre arquitecte, és de bronze, d'1,10 metres, situat en un banc on hi descansa l'adolescent Gaudí jugant amb unes boles daurades amb efecte rotatori.

Plaça de Sant Pere, s/n

El dia 26 de juny de 1852 Antoni Gaudí fou batejat en aquesta església. Aixecada al S.XVI. D’acord al que apareix al Llibre de Baptismes de la Prioral, l’arquitecte va rebre els noms d’Anton, Placido i Guillem, i consta que havia nascut a dos quarts de deu del matí del dia anterior. En aquesta mateixa església Antoni Gaudí també hi va rebre la confirmació l’any següent, el dia 10 de setembre de 1853, com consta al llibre de confirmacions d’aquell any.

El campanar és un dels elements més emblemàtics de l’església prioral de Sant Pere, i d’ell en parla Gaudí com a model de campanar que comparteix l’ús religiós amb el civil, com a punt de guaita. A més d’aquest esment del campanar, cal dir que Gaudí va recrear el disseny de la seva escala interior, una escala helicoïdal amb l’eix buit, a les escales d’accés als campanars de la Sagrada Família, tal com recull l’arquitecte César Martinell a la monografia que va escriure sobre l’arquitecte.

L’entrada a l’església prioral de Sant Pere és lliure
 
IES Salvador Vilaseca
 
Carrer de Misericòrdia, 12

Antoni Gaudí va realitzar cinc cursos en aquest antic convent franciscà, construït a finals del segle XV, amb reatauració del segle XVIII i que en els successos en què va ser cremat, l'amy 1853, va ser cedit a l'Ajuntament de Reus. Des d'aleshores fins al 1858 va ser un centre d'instrucció pública dirigit per l'ordre dels Escolapis. El 1870 va passar a ser un col·legi d'ensenyament regentat per les Escoles Pies.

 
Santuari de Misericòrdia

Plaça del Santuari de Misericòrdia, s/n

Un altre dels lligams que Gaudí tenia amb Reus era la devoció que professava a la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat, com demostra el fet que participés en diferents ocasions en les peregrinacions que es realitzaven al Santuari. D’entre elles, destaca especialment la seva participació a la peregrinació de l’any 1900, què va tenir una significació especial. Per aquesta ocasió Gaudí va dissenyar l’estendard que va portar el grup de reusencs que residien a Barcelona, i que es va cremar durant la Guerra Civil, l’any 1936. Aquest estendard tenia una pintura realitzada per l’artista Aleix Clapés, amb una representació de la Mare de Déu de Misericòrdia i amb la imatge de la pastoreta que havia rebut l’aparició, Isabel Basora.